Pràctica Google Sites. Webquest

Com crear una Webquest amb Google Sites?

Durant aquesta entrada vaig a tractar d'explicar com es fa una webquest mitjançant google sites. Concretament vaig a explicar com es fa basant-me en la webquest feta amb la meua companya Andrea sobre els volcans.

En primer lloc, per a poder accedir a google sites, has de tindre un compte de google (gmail). Una vegada que ja tinc aquest compte i la contrasenya he de posar al meu cercador "google sites" i punxar en la primera opció que ens surt i col·locar el nostre compte i consatrasenya.

Quan ja entrem en la pàgina de google sites, la primera vegada no ens surtirà res perquè encara no hem fet ninguna webquest. Aleshores, li donem a crear.

Com que encara no control·lem molt açò, triatem la pantalla en blanc perquè és la més senzilla. A més, també hem de posar el nom del lloc web, posarem "Un volcà en erupció" i en ubicació del lloc hem de posar l'enllaç de la webquest. Seguidament, seleccionem un tema i copiem el codi. Quan li donem a crear ja està feta la nostra pàgina web.

Ens surten diverses opcion, però la primera és la de editar la pàgina, caracteritzada amb la llapisera que trobem dalt a la dreta.

Aleshores, si puxem ací, en la llapisera ens surt una pàgina pareguda al word on tens moltes opcions per a cambiar i modificar com el tipus de lletra, el tamany, l'alineació, insersió de graelles, etc. 

Ens surten moltes opcions que són les següents:

                                         

On els diu "pàgina principal" també tenim l'opció de canviar el títol i poder posar les parts d'una webquest (presentacio, introducció, tasca, procés, avaluació, conclusió, bibliografia i orientacions per al professor).

Hem de dir que si volem afegir una nova pàgina hem d'ubicar-la en el nivell superior.

 Per exemple, com que dintre de procés hi ha diverses activitats, hem de pulsar en "procés" i inserir una pàgina nova que es dirà "3.1.Activitat 1"

Finalment, tenim una opció de "temas, colores y fuentes" que serveix per a canviar el disseny de la webquest de manera que més ens agrade. En l'opció de "compartir" et permet compartir la teu webquest amb la persona o persones que tú vullgues.

AMPLIACIÓ PERSONAL

Sota el meu punt de vista, la utilització de les eines TIC cada vegada està més desenvolupada. Aleshores, per què no usar les TIC a l'educació emprant Internet d'una forma didàctica? La resposta a aquesta gran pregunta crec que seria la utilització de la webquest a l'aula, és a dir, realitzar Unitats Didàctiques a través d'aquesta eina tant interessant.

http://omarmazo.wordpress.com/

Crec que amb la realització de activitat emprant la webquest, estem afavorint un aprenentatge més autònom en el que el mestre actua com un guia o orientador en el procés d'aprenentatge. A més, l'objectiu d'aquesta recurs no és la gran quantitat d'informació que han de trobar els xiquets o la reserca en sí, sinó l'anàlisi de la informació.

L'estructura de la webquest és molt seqüencial de forma que segueix un ordre concret en tal de que els alumnes no es puguen perdre ni anar desorientats durant el desenvolupament d'aquesta.

Personalment, jo empraria la webquest amb el meu alumnat al finalitzar una unitat didàctica, com a mena de repàs. D'aquesta forma, crec que motivariem més als nostres alumnes, al no veure que cada vegada que acaben un tema han de fer les mateixes activitats recopilades al final del tema. D'aquesta manera, jo daria les sesions normals emprant els recursos teconològics i tradicionals que hem facen falta però abans de l'examen repasaria mitjançant la webquest activitats i preguntes relacionades amb la Unitat Didàctica desenvolupada.

Una proposta didàctica seria la que hem fet la meua companya j jo anomenada "Un volcà en erupció" en la que pretenem que els alumnes s'informen i aprenguen dades i informació dels volcans. En la webquest han de realitzar set activitats ans d'arribar a fer la tasca on l'objectiu principal es que facen una maqueta d'un volcà. Aquesta asctiviitat va dirigida a xiquets de cinqué de primària i la treballaríem a l'àrea de Coneixement del Medi, Social i Cultural, més concretament al bloc I: Geografia, l'entorn i la seua conservació.

Finalment, per si no ha quedat massa clar la realització d'una Webquest a través de Google Sites, us deixe un tutorial on ens expliquen molt bé com es realitza. Aguarde que us agrade!

Teoria Tema 13: Ipad en l'Educació

L'índex que anem a seguir en aquesta entrada sobre l'Ipad en l'Educació és el següent:

1. Que és l?Ipad?.

2. Característiques d'un Ipad.

3. Propostes de treball per Ipad.

4. L'Ipad en l'aula de Primària.

5. Aplicacions Ipad per a Educació Primària.

Aquesta imatge s'ha tret de: http://www.lapatilla.com/site/2013/03/30/crean-aplicacion-en-ipad-para-ninos-con-autismo/

1. Què és l'Ipad?

• L'Ipad és del cuidats ordinadors "tablet". En una aparell fi, de la grandària d'una revista amb una pantalla tàctil a colors que permet als usuaris navegar per la web, veure pel·lícules, enviar correus electrònics i llegir libres electrònics, entre altres coses.
• Té un teclat en la pantalla, també un teclat opcional físic, a més d'un programari especial per fulls de càlcul i processament de textos
• No obstant això, els analistes diuen que la seua principal característica està en l'aspecte multimèdia, com llegir periòdics o veure vídeos, més la que la seua utilitat com a laptop.

2. Característiques d'un Ipad.

- Pantalla Retina

- Té una eina de reconeixement de veu que et permet...

- Resolució 2.048 x 1536

- Antihuellas

- Múltiples idiomes

- Detector de cares

- Gravar en HD

- Geoetiquetació de fotos i vídeos

3. Propostes de treball per Ipad

Enregistrament d'audio: gravar i editar eudios amb Caster Free: lectures, locuicions, dramatitzacions, exposicions, entrevistes, etc.

Esquema: emprar Wikipanion per llegir un article de Wikipedia durant uns minuts i després realitzar un mapa conceptual amb MindJet.

Mapa conceptual: resumir continguts d'un tea de llengua o coneixement del mitjà creant un mapa conceptual amb Idea Sketch

Resum de notícies: Buscar i llegir un article usant un lector de noticies d'un periòdic i després elaborar un document de text en resposta a un conjunt de preguntes amb el programa Documents Free o enviant-ho com a adjunt al professor/a utilitzant en client Mail.

Comentari de lectura: llegir un llibre digital en iBooks i després de la seua lectura elaborar un document en Documents Free amb la fitxa tècnica, breu resum i opinió personal.

Narració visual: crear una narració visual emprant Puppet Pals on es trien escenaris de fons, personatges, animacions i gravant locucions d'audició.

Gràfics estadístics: Crear grafics a partir d'una taula de distribució de freqüències en un full de calcul amb Document Free

Fitxes de PDF: Realitzar anotacions en una fitxa en format PDF mitjançant pdf- Notis free para remitir-se-la al professo pujant-la a un espai comú.

Edició d'imatges: Localitzar i descarregar una foto utilitzant el navegador web Safari. A continuació s'insereix la imatge en una nota d'EverNote per afegir textos i una locució d'audio que completa el treball d'un tema.

Geolocalització de materials: Explorar una zonageogràfica comarca, provincia, pais, etc amb Google Earth. Situar marcadors que continguen textos, imatges, enllaços, etc. Gravar un recorregut turístic. Es pot completar la informació amb World Explorer.

4. L'Ipad en l'aula de Primària

• Emprar en format intuitiu i natural, ja que, per al seu ús, no és necessari cap a coneixement informàtic previ.
• Simplement amb la seua manipulació, aprens les claus d'ús de forma ràpida.
• Permet treballar les diferents ares de currículum a traves de les seues aplicacions, augmentant la concentració de l'alumnat i possibilitat l'aprenentatge lúdic.
• L'Ipad, possibilita el treballs individualitzat adaptant-se al ritme d'aprenentatge de l'alumne alhora que permet la creació de grups homogenis de treball usant un dispositiu grupal ( sempre en grups reduïts, perquè l'aprenentatge sigui significatiu)

5. Aplicacions Ipad per a Educació Primària.

• iWriteWords: serveix per a ensenyar i estimular l'escriptura
• Red Me stories: es una biblioteca d'històries i permet veure un llibre per diversos capítols. Podem veure un tema molt visual
• Kid Paint: es una aplicació igual que el Paint però per a xiquets.
• Magic Piano: surt un piano virtual i pot tocar-lo
• Math Party: Serveix per a fer càlculs mentals en xiquets major de 5 anys i te diversos nivells de dificultat. Pots jugar contra els teus pares.
• ABC123 Writing Practice: t'ajuda a aprendre els nombres i lletres en anglès.  

AMPLIACIÓ PERSONAL 

Sota el meu punt de vista, crec que l'Ipad està transformant una mica més la nostra forma d'ensenyament i aprenentatge, ja que, compta amb eines eficaces, creatives, llibres de text i moltes més aplicacions que poden afavorir el procés d'ensenyament-aprenentatge. Podem dir que en aquesta eina, que a tots els alumnes els agrada utilitzar, trobem tot tipus de possibilitats i recursos educatius. Com tantes vegades he dit, la societat ha evolucinat i amb ella tots els àmbits que l'envolten sense oblidar-nos de l'Educació. Aleshores, amb l'us de l'Ipad podem desenvolupar una classe més dinàmica, divertida i motivadora per als xiquets. A més, els aprenentatges es poden donar en format audio o mitjançant la interacció tactil, segons a cada xiquet. D'aquesta forma, els xiquets poden accedir a la informació en diferents tipus de mitjà, la qual cosa també afavoreix al seu procés d'aprenentatge, ja que, rebrà la informació atenent al format més a adequat per a ell. 

Un tema  jo crec que massa important és que l'Ipad ajuda molt al desenvolupament de xiquets que reben una Educació Especial. L'Ipad conté moltes eines i aplicacions per a aprendre sense barreres. Hi ha gran quantitat d¡aplicacions de recolzament per als xiquets. Un exemple és "Acceso Guiado" que està dirigit a xiquets amb autisme o altres transtorns sensorials i d'atenció que ajuden a centralitzar aquesta atenció en una tasca. En el següent enllaç podeu trobar els distints tipus de recolzaments que ofereix l'Ipad per a les persones que tenen qualsevol tipus de necessitat. Crec que aquesta pàgina és prou interessant, ja que, com a futurs docents hem de tindre molt clar quines aplicacions són mes adequades per als xiquets que tenim a la nostra aula. Per exemple, en la pàgina ens diu que FaceTime ens permet fer vídeos d'alta calitat, la qual cosa pot satisfer a les persones que tinguen una discapaitat auditiva perquè poden veure claramente els gentos, les expressions i fins i tot comunicar-se en llengua de signes.

La meua proposta didàctica seria per a treballar-la amb un xiquet amb discapacitat auditiva. Es tractaria d'un xiquet de primer de primària que té un vocabulari molt reduït a causa de la seua hipoacúsia. Com que té un vocabulari molt reduït i a la classe estem veien els animals, el que jo faria seria posar son de distints animals conjuntament amb la imatge del animal corresponen. D'aquesta manera, l'alumne relacionaria el so i el animal i els seria molt més fàcil de recordar el nom del animal.  No hem d'oblidar que els alumnes amb discapacitat auditiva com millor aprenen és mitjançant la vista, aleshores, és molt important la visualització d'imatges, fotos, objectes reals (joguines) per a que puguen recordar-ho millor. 

Altra proposta seria utlitzar "Piiig Labs",es tracta d'una aplicació que ens ajuda a fer experiments senzills i fàcils de realitzar. Aquesta aplicació esta destinada a xiquets des de 3 a 8 anys, podem fer des de puzzles a erupcions de volcans o ràdios que funcionen. 

La meua opinió sota el fort desenvolupament de l'Ipad en l'educació és molt possitiu, ja que, està creant aplicacions per a xiquets que tenen autisme i crec que açò és molt favorable per a aquestos xiquets. Per exemple, destaque "Picaa" una aplicació per a xiquets amb autisme o qualsevols altra discapacitat. El que pretén el projecte d'aquesta App és fomentar la insersió social. Aquesta aplicació resulta molt cridanera i motivadora per als  xiquets perquè té contingut multimèdia, és pràctic i funcional. D'altra banda, crec que  "Picaa" està massa bé, ja que, els professor poden crear ells mateixos l'activitat que volen dur a terme amb el xiquet. Aleshores, si el xiquet té un determinat problema amb el vocabulari d'una determinada matèria, el professor por fer els exercicis exlusius per a aquest xiquet.

Finalment, crec que a l'escola està molt bé l'ús de l'Ipad, com ja he nombrat. Però no hem d'oblidar l'ús de les noves tecnologíes a la casa del xiquet. D'aquesta manera, els pares també poden tindren Apps educatives en l'Ipad i reforzar-les a casa. No hem d'oblidar que no només s'aprén a l'escola sino també a casa i al  voltant.

Aquesta imatge s'ha tret de: http://blogs.lainformacion.com/laregladewilliam/2010/05/27/picaa-aplicacion-social-para-el-ipad/

Teoria tema 12: Aplicacions educatives del programari lliure

                                        EL PROGRAMARI LLIURE

L'índex que anem a seguir durant el desenvolupament d'aquest tema de les aplicacions educatives del programari lliure és el següent.

1. Què és Linux?

2. Programari Lliure

3. Avantatges i desavantatges del Programari Llire

4. Lliurex

1. Què és Linux?

Linux és un sistema operatiu, compatible Unix. Dues característiques molt peculiars ho diferencien de la resta de sistemes que podem trobar en el mercat.

• La primera, és que és, lliure, aixó significa que no hem de pagar llicència a cap casa desenvolupadora de progrmari per al seu ús
• La segona, es que es sistema ve acompanyat del codi font.

El sistema ho formen un nucli del sistema (kernel) més un gran nombre de programes /biblioteques que fan possible la seua utilització. Molts d'aquestos han estat possibles gràcies al projectes GNU, per això mateix, molts criden a Linux, GNU/Linux.

2. Programari lliure

• Llibertat d’usar el programa amb qualsevol propòsit
• Llibertat d’estudiar com funciona el programa i adaptar-lo a les teues necessitats
• Llibertat de distribuir còpies.
• Llibertat de millorar el programa i fer públiques les millores amb la finalitat de que tota la comunitat es beneficie

3. Avantatges i desavantatges del Programari Lliure

Avantatges:

1. Estalvis de gran quantitat de diners en l'adquisició de llicències.
2. Combat efectiu a la còpia il·lícita del programari
3. Eliminació de barreres de presupostos.
4. Molts col·laboradors de primera línia amb ganes d'ajudar.
5. Temps de desenvoluparment sobre alguna cosa que no existeixi són menors per l'àmplia disponibilitat d'eines i llibreries.
6. Les aplicacions són fàcilment auditades abans de ser usades en processos de missió crítica, a més del fet que les més populars es trobem molt depurades.
7. Tendeix a ser molt eficient (per què molta gent ho optimitza, millora).
8. Tendeix a ser molt divers: la gent que contribueix té moltes necessitats diferents i això fa que el programari estigui adaptat a una quantitat més gran de problemes.

Desavantatges:

1. La corba d'aprenentatge és major.
2. El programari lliure no té garantia provinent de l'autor.
3. Es necessita dedicar recursos a la reparació d'errates.
4. No existiria una companyia única que protegirà tota la tecnologia.
5. Les interferències amigables amb l'usuari (GUI) i la miltimèdia tot just s'estan estabilitzant.
6. L'usuai ha de tenir nocions de programació, ja que, l'administració del sistema recau molt en l'automatització de tasques.
7. La diversitat de distribucions, mètodes de emmagatzematge, llicències d'ús, eines amb una mateixa fi, etc, proden crear confusió.

4. Lliurex

Lliurex és una distribució DNU/Linux, està basat completament el Programari Lliure i és gratuït, a més, ésun projecte dela Generalitat que té com objectius la introducció de les TIC en el sistema educatiu.

Alguns programes que trobem a Lliurex són Gimp, Gpaint, Mozilla- firefox, etc.

AMPLIACIÓ DEL MANUAL "NUEVOS ESCENARIOS DIGITALES"

Les llibertats del Programari Lliure

1. Llibertat d'ús,poder usar el programa per a qualsevol propòsit.

2. Llibertat d'estudiar i modificar el programa adaptant-lo a les teues necessitats.

3. Llibertat de distribuir còpies

4. Llibertat de realitzar millores i fer-les públiques

Les llicències del Programari Lliure

Sorgeixen diferents tipus de llicències que restringeixen de diferents formes les llibertats del Programari Lliure però amb l'objectiu de protegir-ho , sense premetre que acabe en man privades i a altre tipus de llicència privativa. Seguidament, posarè en una graella les llicencie i les llibertats del Programari.

Llicències	Llibertats del Programari
BSD Berkeley Software Distribution	Permet les quatre llibertats del programari. Pot usar-se baix altres llicències, és la més lliure. Ha de mantindre l'autoria del codi original
GPL Llicència pública general	Permet les quatre llibertats del programari. Les modificacions, encara que utilitzen altres codis, han de obligatòriament GPL.
Creative Commons	Més restrictiva en el que respecta a les tres llibertats, permet a l'autor decidir què llibertats pot o no modificar l'usuari.
MPL Mozilla Public Licence	Llicència que es va utilitzar per a lliberar a Netscape, bastant usada, més oberta que GPL però menys que BSD.
Copileft	Oposat al copyright, manté els drets de l'autor encara que es modificque el programari i es distribueixe.

Sistemes operatius lliures en l'àmbit educatiu

Existeixen diversos sisteme educatius lliures, encara que Edubunt siga el que compta amb un nombre major d'usuaris. Seguidament, explicaré alguns dels que més hem criden l'atenció.

Edubuntu: És un sistema operatiu lliure derivat de la distribució Linux ubuntu, creada per a treballar en entorns educatius. L'objectiu és tindre un sistema operatiu que continga em millor Programari Lliure disponible en educació i que siga fàcil d'instal·lar i matindre.

Skolelinux (Debian Edu): Distribució de Linux basat en Debian i és desenvolupat per a grups d'estudiants de entre 6 i 16 anys.

OpenSUSE. Education -L-i-f-e: És la distribució de Linux més jove. Ha sigut seleccionat per a l'ús educatiu d'alumnes, professors i pares. Incorporen el necessari per a utilitzar-lo sense tindre que instal·lar res adiconal.

Fedora Edu Spin: L'objectiu principal és proporcionar una eina fàcil d'usa per estudiants de totes les edats.

Tuquito: És una distribució GNU/Linux desenvolupada per estudiants. Està dissenyat per a ser usat en tots el àmbits de la societat.

Puppy Linux: És una ditribució petita i ràpida d'executar gràcies a l'eliminació de componets superlus, molt eficaces en ordinadors antics.

Uberstudent: és una distribució de Ubuntu. El seu objectiu és l'educació secundaria i superior.

Quimo for kids: És un sistema operatiu dissenyat per a xiquets i desenvolupat en el programari lliure a partir de xubuntu. Preinstala joc educatius per a xiquets a partir de 3 anys. A més, la interfície és molt intuitiva i amigable i utlitza grans y colorits icones.

A més, a Espanya alguns governs autonòmics han desenvolupat les seues pròpies distribucions de Programari Lliure per a l'ús educatiu. La  graella següent sintetitza les distribucions:

Comunitat autònoma	Distribució  Linux
Andalusia	Guadalinexedu
Aragó	AugustuX Gluz 2 Colebuntu Tirwal
Astúries	Asturix
Canàries	Bardinux mEDUXa
Castella- La Manxa	Molinux
Catalunya	CATix Linkat
Comunitat Valenciana	Lliurex
Extremadura	LinEx
Galicia	GALPon MiniNo Galinux Trisquel
Comunitat de Madrid	MAX
Euskadi	EHUX
Melilla	Melinux

AMPLIACIÓ PERSONAL

En Primer lloc, crec que és  important l'ús del programari lliure a l'àmbit de l'educació, ja que, proporciona estabilitat i amb ell podem estalviar diners en les llicèncias. A més, els software lliure, té una gran disponibilitat d' eines i continguts per a la comunitat educativa permetent que siguen els professors i els pares els que dissenyen la tecnologia que utilitzaran els alumnes. 

Quant al programa lliure aplicat a l'educació, cal destacar que existeixen molts sistemes operatius dedicats a aquest àmbit. Però, personalment, un dels que me criden més l'atenció és Kimo for kids, ja que, es tracta d'un sistema educatiu dissenyat per a xiquets amb una interfaç molt amigable i motivadora, perquè porta imatges i icones colorides per a que siga més fàcil la navegació. Crec que és molt importante que sobre tot, que siga motivadora per als xiquets per que s'interessen i els siga més fàcil treballar amb ella.

La meua proposta didàctica seria per al segon cicle de primària i es trebalaria en l'àrea de Coneixement del Medi, Social i Cultural. Bàsicament la desenvoluparia en quart curs de l'Educacio Primària. Es tracta d'emprar Kanagran un tipus de software lliure aplicat a l'educació. Kanagram es tracta d'un joc d'anagrames on el xiquet ha d'encertar una paraula que etiga desordenada i ordenar-la- . L'empraria en l'àrea de Coneisement del medi, per a que les paraule que hajen d'ordenar siguen les provincies d'Espanya. Per exemple, si els surt: ACANLAT, els xiquets han d'ordenar la paraula correctament i formar ALACANT.

Seguidament m'agradaria posar un enllaç que tracta sobre el programari lliure aplicat a l'educació com a transmissor de valors. Aquest enllaç tracta de les llibertats que té els programari lliure, no vaig a esmentar-les totes perquè es podem veure punxant sobre l'enllaç però crec que és necessari conèixer-les per a poder treballar adequadament i d'una forma correcta i per a saber què podem fer i que no  amb aquest tipus de programari a l'educació. A més, en aquesta article també es tracta el estalvi enocòmic que suposa per a l'escola no tindre que pagar llicències per el programari lliure. Una de les coses que apareix a aquesta pàgina és que també es podem proporcionar còpies d'aquest programari als pares i als alumnes per a que puguen utlitzar-lo des de casa i no siga diferente el programari de casa i el de l'escola. D'aquesta manera, els xiquets aprenen a l'escola però també poden portar-lo a la pràctica en casa si tenen el mateix programari, en canvi, si a casa tenen un altre programari els xiquets es poden cofondre i no seria tan significatiu. Finalment, en aquest enllaç que estem tractant ens diu que el programari lliure ens permet conèixer el codi font, la qual cosa per als docents és necessari i satisfactori a l'hora de poder entrendre aplicacions que són usades per moltes altres persones. Una de les coses que també m'ha cridat l'atenció es que no fa falta ser programador per a poder millorar les aplicacions, ja que, les comunitats encarregades d'açò estan obertes a suggeriments i opinions dels usuaris   

Finalment, com a mena de conclusió m'agradria acabar amb aquest vídeo on Richard Stallman (fundador del programari lliure)  exposa una sèrie de raons per les quals hem d'emprar el programari lliure en l'educació. En primer lloc, ens diu que hem d'emprar-lo per a economitzar, ja que, les escoles no tenen molts de diners per a pagar a programaris privatius. A més, també afirma que per al desenvolupament del xiquet és millos el programari lliure, ja que, els seus professor, podran ajudar-lo en qualsevol dubte. En cas contrari, és a dir, en el programari privatiu, els professors no poden ajudar als alumnes. Crec que aquest vídeo és molt interessant pel fet de que parla Richard Stallman i no intenta "vendre" el seu programari al sistema educatiu ni a la comunitat educativa. Sota el meu punt de vista, el que aquest home vol fer és difondre una sèrie de avantages que té el programari lliure per a l'educació, ja que, el programari privatiu va en contra dels valors que l'escola vol transmetre als alumnes.